El passat 27 de juliol, el Ministeri d’Igualtat va publicar la campanya de comunicació d’estiu anomenada “el verano también es nuestro”. La imatge de la campanya mostra a cinc dones a la platja amb biquini mostrant els seus cossos “no normatius” amb la intenció de posar en evidència i desterrar els estereotips que pateixen aquestes dones quan ensenyen el seu cos i, alhora, mostrar que “tots els cossos són vàlids”. Ningú posa en dubte que el missatge de la campanya és necessari. Al cap d’uns dies, es va denunciar que el cartell utilitzava cossos de models que no havien donat el seu permís i, a més a més, que els seus cossos havien estat modificats.
POLÈMICA SOBRE LA CAMPANYA DE COMUNICACIÓ D’ESTIU DEL MINISTERI D’IGUALTAT
Font: Campanya de comunicació “el verano también es nuestro” de Ministeri d’Igualtat del Govern de Espanya.
Una de les polèmiques més virals d’aquests últims dies ha estat la que s’ha generat al voltant del cartell publicat per el Instituto de las Mujeres, organisme autònom adscrit al Ministeri d’Igualtat. Sota el nom “el verano también es nuestro”, aquesta campanya de comunicació tenia la intenció de desterrar estereotips i reivindicar que “tots els cossos són vàlids”. Tanmateix, poc després de l’inici de la campanya algunes de les models que hi apareixien van denunciar als seus perfils personals de les xarxes socials que el cartell utilitza les seves fotografies sense el seu permís. La polèmica ha provocat la retirada de la campanya.
L’artista del cartell, coneguda com a Arte Mapache, es va disculpar públicament per les xarxes socials, assegurant que repartirà tots els beneficis que es deriven d’aquest treball entre les protagonistes del cartell.
Una altra qüestió que va provocar encara més polèmica de comunicació va ser que es van modificar els cossos d’algunes d’elles. Una de les models ha criticat que si aquest cartell realment busca el “body-positivity” (moviment social creat per normalitzar tots els cossos de les dones i acceptar-los independentment de la discapacitat, mida, gènere, raça o aspecte), no s’ha aconseguit, ja que s’ha eliminat la seva pròtesi i s’ha inclòs una cama. Una altra model, supervivent del càncer, ha denunciat que se li va posar un pit quan en realitat té una doble mastectomia, és a dir, han emprat, de nou, una imatge no real de la persona que surt al cartell.
El Ministeri d’Igualtat i el Instituto de les Mujeres han explicat que en cap moment van tenir coneixement que les dones que apareixen al cartell “eren reals”. Afirma, també, que el contracte consistia en una “elaboració d’una il·lustració sense la utilització de models”. No obstant això, algunes de les models asseguren que encara no han rebut una disculpa per part del Ministerio.
Les conseqüències pel Ministerio de Igualdad després d’aquesta publicació
Les lleis sobre drets d’autor que s’apliquen al Regne Unit i a Espanya estableixen que una foto, o part d’ella, no es pot utilitzar ni copiar sense el permís del propietari, inclòs si es publica a llocs com a Instagram. Els experts en el dret digital indiquen que els precedents d’aquest tema fixen un mínim de 15.000 € per víctima. Tanmateix, tenint en compte les circumstàncies especials d’aquestes dones, pot pujar la xifra a uns 280.000 € en total. Andrés Millán, conegut com un jurista expert en aquests casos, explica que es pot jutjar al Ministeri per lesions al dret de la intimitat, ja que les fotos procedeixen de les xarxes socials personals. A més, si les models esgrimeixen les discriminacions patides en el sector del modelatge justament per no ser “normatives”, això podria fer pujar la indemnització. Seguidament, es pot reclamar també el patiment que les ha provocat veure’s així d’exposades, veient-ho com una falta de respecte que pot originar ansietat. Amb això, s’obre la porta d’una possible indemnització per danys morals, així com una altra indemnització per vulnerar la normativa de la protecció de dades, especialment en el cas de la dona que ha passat per un càncer. La comunicació inclusiva ha de ser tractada amb molt respecte, evitant “maquillar-la” per tal que sigui més “digerible” al públic general.
