La prostitució: en anar de putes, Espanya guanya per golejada.
Escrivim aquest article sabent que toquem un tema molt sensible, i alhora essencial per completar la fotografia de la desigualtat de gènere imperant al país on vivim.
En diferents publicacions posarem sobre la taula informació per posar llum a un sector que ha quedat en la foscor… I sobre el que, sovint, evadim parlar o prendre partit.
Les dades revelen una realitat sobre la que almenys hauríem de tenir el coratge d’informar-nos. Un dels motius pels que cal obrir el meló de la prostitució és perquè és un paradigma de la cosificació…
Comencem explicant per què hem cregut necessari parlar-ne al blog.
Escena: Un empresari, amic de la directora de la Fundació, la truca perquè està interessat en la tasca que fem. Presenta les seves empreses com “bars, discoteques i clubs de nit”, malgrat que ella ja sap que alguns d’aquests locals tenen habitacions annexes on els clients del club poden anar a “descansar acompanyats per una de les treballadores del club”. És a dir, que té prostíbuls, i per tant ell és un proxeneta.
Freepik
Es presenta, doncs, un axioma. El codi ètic de la Fundació és ben clar: no podran adherir-s’hi organitzacions que trafiquin amb armes, drogues o persones, ni que practiquin accions laborals que vagin en contra dels Drets Humans.
La prostitució (definició de la RAE):
- 1. f. Accióny efectode prostituir.
- 2. f. Actividada la quese dedica quien mantiene relaciones sexuales con otras personas, a cambio de dinero.
La doctora Victoria Sau, psicòloga experta en gènere, va fer una definició força diferent a la de la RAE. A veure què et sembla:
“La prostitució és el contracte més antic del patriarcat, que se sustenta sobre la idea de la distribució de les dones, i la del seu accés pels homes”. Segueix i anota: “una dona per a cada un, i unes quantes per a tots”.
Potser et sona estranya aquesta manera d’abordar-ho.
Freepik
Darrerament quan es planteja el debat públic, hi ha veus que en parlen amb terminologia econòmica que podria confondre: elles són “treballadores sexuals”. Ells son “clients” o “usuaris”. Els prostíbuls són “clubs de nit”. Els amos dels clubs són “empresaris”. El producte forma part d’una transacció econòmica. El producte que es ven és un servei com qualsevol altre. Etc.
També s’escolten afirmacions com:
“Elles volen. Són lliures i elegeixen aquesta feina, què n’hem de fer?”
“És una feina com una altra”.
I potser de forma més inconscient pensem:
“Els homes hi tenen dret, és sexe a canvi de diners. Per què no? S’ha fet sempre”.
Què en pensem a la Fundació SORLI?
Anirem desgranant aquest paradigma de la cosificació i de la violència de gènere.
La prostitució ha estat sempre regulada per normes jurídiques, per prohibir-la, per tolerar-la o per a regular-ne el lliure accés. A Espanya es va regular i es va prohibir la prostitució en diferents moments històrics.
I ara? El debat continua.
Durant el moviment d’alliberament sexual dels anys 60 i 70, es creia que, tenint les dones més llibertat per expressar el seu desig i activitat sexual, la prostitució deixaria de tenir sentit. El raonament era que si “a casa” ja hi havia sexe obert i les dones estaven predisposades a pràctiques sexuals més “entretingudes”, als homes ja no els faria falta anar a “buscar al carrer”.
Una informació interessant:
En aquells països on hi ha més igualtat formal i real entre homes i dones és on més creix l’anomenat negoci de la prostitució i més evident és. No sembla contradictori?
Al 2020 ja sabem que la prostitució no ha desaparegut com es creia fa 50 anys, ans al contrari, és cada vegada més extensa i més variada. T’hi trobes de tot per a tots els gustos: nenes, mitjana edat i madures; grosses, primes o obeses; d’Àfrica, Amèrica, Àsia i Europa; amb molta experiència o encara verges; de carretera o de bordells de ciutat; de treball unipersonal o en grup; utilitzant instruments o no… I així amb un llarg etcètera de categories en els catàlegs.
I una dada demolidora: Espanya és un dels països líders en el consum de prostitució. Com podràs entendre no hi ha xifres fiables que ens puguin donar un índex definitiu i oficial de l’activitat a cada país, però els organismes internacionals, el govern central, el Consell General del Poder Judicial i les entitats que treballen en el sector estan d’acord que Espanya estaria al tercer lloc del món i per davant només tindria Tailàndia i Costa Rica.
Un moment! Si Espanya està en tercer (o quart o cinquè) lloc del món, quants clients de prostitució hi ha?
I qui són?
“Segur que en el meu entorn no n’hi ha cap. De fet, no conec ningú que hagi consumit prostitució”, ens diem totes i tots.
Freepik
“Y es que los datos oficiales hasta la fecha arrojan que el 27,3% de los hombres confesaba en el 2004 haber tenido alguna vez en su vida relaciones sexuales de pago, un porcentaje que subió hasta el 32% en el 2009, año en que la ‘Encuesta Nacional de Salud Reproductiva’ del INE -que el PSOE quiere recuperar- dejó de publicarse.
Respecto al negocio en torno a la prostitución, el INE estima que representa el 3% del PIB y la Fiscalía que “mueve más de cinco millones de euros al día*”. Y es que el coste para un tratante de introducir en España a una mujer es de apenas 2.000 euros, mientras que la víctima puede reportarle a partir de 50.000 euros anuales, sin incluir la posible venta de la mujer explotada a otro tratante, según las investigaciones de Meneses.”
* Suposa 4.100 milions d’euros anuals.
Font:
En el proper número de Quodlibet seguirem amb aquest tema i amb els perfils dels qui estan en aquest negoci: usuaris, empresaris i cossos de dona. I també veurem què és la Prostitució 2.0.
Freepik
“España alberga un enorme prostíbulo donde la demanda de servicios sexuales tiende a normalizarse, la inmensa mayoría de las prostitutas son víctimas de explotación y los consumidores de sexo de pago se hacen cada vez más jóvenes.”
Font:
“José Nieto, jefe del Servicio de Inteligencia y Análisis de Riesgos de la Comisaría General de Extranjería y Fronteras (UCRIF) de la Policía Nacional, subrayó la dificultad de luchar contra un delito “que no se ve”. “Se está esclavizando estas personas y hay que hacer que la sociedad vea que las mujeres son víctimas invisibles o transparentes. Es difícil denunciar porque saben dónde están tus hijos, tus padres y tus bienes”, ha sentenciado”.
Font:
Ah, per cert!
T’has parat a pensar per què s’utilitza la paraula “puta” tan sovint en el llenguatge quotidià?
De puta mare: Significa “perfecte, fantàstic”.
Fill de puta: És un insult. Pensa en el rerefons del que vol dir.
Ta puta mare: És també un insult. Pensa en el rerefons del que vol dir.
Seguirem reflexionant sobre aquest tema.
