Anem pam a pam. Primer comencem resumint amb preguntes i respostes el que vam comentar en el butlletí 6.
És la prostitució una activitat mercantil? NO.
A Espanya hi ha molta prostitució? És el tercer país del món en consum de prostitució.
És cert que als països amb molta igualtat entre homes i dones, s’ha acabat la prostitució? NO!
Països més igualitaris → à més prostitució.
De què parlem quan parlem de prostitució? La compra, per part d’uns, dels cossos d’unes altres per fer-ne el que vulguin.
Pretty Woman, la pel·lícula, reflecteix com és realment la prostitució? No. Gens.
Seguim ara aprofundint en aquestes realitats que no solem ni veure, llegir ni escoltar.
El 90% de les dones que exerceixen la prostitució a Espanya són víctimes del tràfic de persones.
Aquestes dones són “captades”, ja saps, enganyades perquè vinguin al nostre país amb falses promeses de feina. A d’altres dones no els cal ser enganyades sinó que són venudes per les seves famílies. Filles venudes per les seves mares i pares, germanes venudes pels seus germans…
Aquest 90% de les prostitutes que venen del tràfic són traslladades aquí a Espanya, són tancades i explotades 24/7. Sempre, cada dia. Tothora, sense cap dret humà… i laboral, encara menys.
El 65% de les prostitutes comença a ser-ho abans dels 18 anys, segons un estudi d’Apramp, ONG que ofereix recolzament integral a dones i nenes víctimes del tràfic i explotació sexual.
Nenes? Sí, nenes! Si la demanda prefereix nenes, l’oferta inclou nenes en el seu “catàleg”.
I això és legal? Gairebé res del que succeeix en aquesta activitat que tants diners genera és legal. I l’edat d’elles no és cap excepció: te’n pots trobar de 13, 14, 15 anys. I de 12!
Foto: Pixabay
Deixeu-nos dir que les noies asiàtiques ara tenen “molta sortida” perquè tenen cossos “més de nena” que les noies americanes, per exemple. La famosa novel·la Lolita portada a la realitat?
I ara et podries preguntar si estem escrivint aquestes paraules sobre realitats que succeeixen a Tailàndia o a Espanya. Aquí, passa aquí, davant dels nostres nassos.
Pisos a ciutat i a pobles, bordells de carretera i, a voltes, cadires als polígons. Per tot arreu. Si no, on et penses que es troba sexe ràpid i barat? Tinguis pocs o molts diners, pots trobar allò que la Victoria Sau en deia “unes quantes per a tots”.
I la societat aparentment no ho veu bé. “No volem tenir un bordell al pis de sota de casa”, és clar.
I si parléssim amb una d’aquestes noies i ens expliqués d’on ve i què li fan fer, ens indignaríem. I potser ni ens ho creuríem del tot. De fet, no ens agrada explorar aquesta realitat. No coneixem ningú que sigui un putero, i no se’ns acudiria preguntar a casa i al nostre entorn tampoc.
Però estem parlant de milers i milers d’euros gastats en això. D’on surten?
Tenim una imatge associada als homes que “van de putes”, els puteros: potser ens ve al cap un vell decrèpit, sol, potser vidu, begut, desdentat, que no sap on anar a cercar algú que satisfaci les seves “necessitats”.
Sí, aquest pot ser un perfil de putero, però també ho pot ser un cirurgià que acudeix a un congrés, o un arquitecte que ha guanyat un concurs de disseny i ho vol celebrar, o un grup d’amics que fa una festa perquè ha acabat el curs de la universitat, o un jove de 25 anys que “no troba” una noia que vulgui tenir sexe amb ell, “pobret”.
Perquè cada vegada els puteros són més joves, demanen pràctiques sexuals menys tradicionals i més semblants a la pornografia dura que és majoritària actualment.
Parlem clar: els homes se senten amb dret de tenir plaer a canvi de diners, on vulguin i quan vulguin.
Llegeix amb atenció la frase anterior: dret, se senten amb el dret. Exercir “el dret” que la societat al llarg dels segles els hi ha donat, dret a fer ús quan i on vulguin del cos d‘una dona.
I com la prostitució és alegal, és molt fàcil fer ús d’aquest “dret” que senten que tenen.
I si hi hagués un món sense prostitució? On anirien els joves que volen tenir la seva primera experiència? On portarien els padrins als seus fillols quan es llicencien? On anirien els joves i grans a “jugar dur” amb el sexe, igual que veuen a la pornografia? I què en faríem, dels homes que tenen família i estan casats de fa 30 anys i ja estan avorrits de les seves dones?
Què en faríem, d’ells i dels altres homes que només poden tenir sexe si és a canvi de diners?
La pena que suposadament ens faria converteix un desig en un dret? És un dret satisfer el seu desig? Ho he canviat per: La llàstima que suposadament ens farien converteix el seu desig en un dret? La satisfacció de tots els desitjos és un dret?
L’Ana de Miguel, doctora en Filosofia Social, explica en el seu darrer llibre que la prostitució és una escola de la desigualtat humana:
La desigualtat humana consisteix en el fet que unes persones se serveixen d’unes altres i depenent del grau de desigualtat, una persona es pot servir de mil, o de cent, o de deu.
Què és la prostitució en relació a això? És ensenyar als nois, ben aviat, com un ritu d’aprenentatge, que “el seu desig és el primer, és l’única cosa que compta” i la societat patriarcal brindarà els mitjans per satisfer aquest desig.
El missatge que rep el noi al qual porten “de putes” o en aquests llibres acadèmics que es fa apologia de la prostitució és aquest: “en la vida només has d’ocupar-te d’una cosa, del teu desig, tenir diners a la butxaca i satisfer-lo”.
…Un moment! Ho has notat? Hem escrit sobre ells i les seves “necessitats”, desitjos o drets. I elles? Elles on queden en tot això? Els seus drets on són? Quins drets els ha donat la societat?
A elegir entre ser o no ser prostituta?
A elegir entre treballar al carrer o al pis?
A elegir a quin proxeneta servir?
A elegir horaris i dies lliures?
La puta, per definició, no pot dir que no. La puta, per definició, no pot elegir.
Repetim la dada: el 95% de les dones que exerceixen la prostitució són víctimes del tràfic.
I ara, si tens un moment, no et perdis aquesta entrevista. Val la pena escoltar Amelia Tiganus, supervivent de la prostitució: “La industria de la explotación sexual fabrica la demanda con pornografía para captar chicos jóvenes. La pornografía es prostitución grabada”.
L’entrevista
Escolta-la a PlaySER en aquest enllaç
Imaginem que aconseguim abolir el tràfic. Visca! Ja està. Ja està? Com que els homes seguiran tenint les seves “necessitats” i desitjos vius, i creient-se amb dret a satisfer-los, tal i com ha passat al llarg de la història, alguna cosa s’enginyaran per seguir tenint dones al catàleg del servei.
Ah! I també tenim a mà la prostitució 2.0.
PROSTITUCIÓ 2.0
L’anàlisi
En el proper butlletí seguirem reflexionant una mica més sobre la prostitució al nostre país. Gràcies per llegir aquestes pàgines que parlen del tema, ara justament que manquen 20 dies pel 25N, el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones
