Com usem el temps a Europa?
Sara Berbel, experta en gestió empresarial i promoció econòmica i primera dona gerent municipal (CEO) de l’Ajuntament de Barcelona.
Explica’ns: què és això dels usos del temps?
Usos del temps és l’expressió que s’utilitza per descriure els hàbits i horaris que la gent té al llarg del dia: a quina hora ens llevem, a quina esmorzem, treballem o portem les criatures al col·le, a quina sopem, anem al gimnàs o ens posem a dormir… Tots aquests comportaments conformen unes pautes socials que són diferents segons la societat en què vivim, per més que tothom tingui algun marge de llibertat per actuar de manera individual. I també són diferents entre dones i homes en funció de l’educació diferenciada que hem rebut.
Quan vas veure la necessitat de treballar-hi, fins i tot d’impulsar-ne un compromís de ciutat?
Als anys noranta les dones feministes a Catalunya es van mobilitzar per mostrar que el temps lliure o de gaudi no era el mateix per a les dones que per als homes. Mentre que ells acabaven de treballar i es posaven a descansar, o dedicaven temps a l’oci, elles havien de continuar amb una doble jornada, la domèstica, a més de tenir cura de les criatures i persones grans dependents.
És a dir, elles no descansaven mai ni tenien temps per a l’oci, ja que tota la resta, fora del treball remunerat, el dedicaven a la llar i a les cures.
Es va descobrir, llavors, que eren una generació de dones molt més estressades que els homes i que dormien molt menys. Era impossible la conciliació de la vida personal i laboral. A això s’hi sumava un horari espanyol i català que, per causa de l’herència industrial i la dictadura, compta amb horaris rígids i llargs de feina. Allargava aproximadament dues hores el temps de dinar, el de treball i el d’anar-se’n a dormir, per la qual cosa era un horari nociu per a tothom, molt diferent de l’horari europeu. Tot això va fer que, des de les administracions i des de la vida civil, les feministes es posessin com a objectiu col·laborar a canviar els usos del temps al nostre país. I aquí vam començar per la nostra ciutat, igual que s’estava fent a Itàlia des de la ciutat de Roma, Milà, etc. Vam crear una Xarxa d’Empreses per a Canviar els Usos del Temps (que encara existeix) i també una Xarxa de Ciutats Europees que Canvien el Temps, també vigent a l’actualitat.
Sembla que la societat ràpida i exigent aniria en sentit contrari a aquestes mesures. Com creus que es poden conciliar?
Hi ha un moviment que va sorgir a Itàlia que es diu slow movement que intenta que es gaudeixi més del temps de cada cosa i que no tot vagi a tanta velocitat. Nosaltres el valorem molt i tenim lligams estrets amb el seu impulsor, Carl Honoré, però el que més ens interessa a hores d’ara és acabar amb la discriminació que pateixen les dones pel fet de ser les màximes responsables de la cura i de la llar. Això implica no només tenir mesures de flexibilitat i de conciliació de la vida personal i laboral a les empreses, sinó, sobretot, que hi hagi un compromís de corresponsabilitat entre dones i homes per tal que ells assumeixin la part de cures i tasques domèstiques que els correspon. Si no s’aconsegueix una distribució igualitària de tasques, les dones (especialment les que són mares) no tindran mai temps per a elles mateixes, per estudiar, per crear, per créixer, i la societat no s’ho pot permetre.
Com podem reforçar a les empreses la idea que la sostenibilitat i la rendibilitat passen també per entendre aquest concepte i prendre’n mesures?
Les empreses flexibles, les que tenen mesures per a la conciliació de la vida laboral i personal, així com les que incentiven la coresponsabilitat, han demostrat aconseguir equips més cohesionats, han incrementat la productivitat fins a un 15% i han disminuït fins a un 30% l’absentisme. A més, disminueixen els riscos físics i els psicosocials en gran mesura. Les escoles de negocis com IESE han demostrat amb dades aquest impacte. Per tant, les que no ho fan estan perdent punts sense cap dubte.
Quins reptes afrontem avui dia sobre la relació que tenim com a societat amb el temps?
Actualment els reptes tenen a veure, d’una banda, amb la implicació autèntica dels homes amb la corresponsabilitat, i, d’una altra, amb l’impacte de la tecnologia en les organitzacions. A continuació poso alguns exemples: com abordem les addiccions a les pantalles? És evident que caldrà regular, com ja han fet a altres països, la limitació de la connexió digital de les persones treballadores per respectar el seu temps de descans i d’oci. Com implementarem el teletreball? Pot servir per conciliar la vida personal i laboral, però sabem que, si majoritàriament l’agafen les dones, llavors perpetuem l’estereotip de les dones cuidadores a la llar i frenarem el seu progrés professional. Com disminuirem el temps de transport d’anada i tornada a la feina (molt elevat a algunes zones urbanes i rurals), que impacta en la manca de temps personal i de cures, i també en les emissions nocives per al medi ambient, quan es viatja en cotxe? Tots aquests són reptes de la nostra societat que cal abordar per tal d’aconseguir l’equilibri entre les diferents parts fonamentals de la vida (treballar, dormir, cuidar, cuidar-se) i també per disminuir la desigualtat de les dones i els homes en el control del seu temps.
