La persistència de la violència masclista en la nostra societat és un atac als principis fonamentals d’igualtat i dignitat consagrats en la Declaració Universal de Drets Humans. Aquest fenomen, lluny de ser un problema exclusiu de gènere, és sobretot una qüestió de drets humans que requereix una atenció urgent i un compromís col·lectiu per erradicar les seves profundes arrels.
La violència masclista no es limita a incidents aïllats; més aviat, és un símptoma de desigualtat estructural arrelada en les nostres institucions i pràctiques quotidianes. La discriminació de gènere, la desigualtat salarial i la falta d’una representació equitativa són només alguns exemples de les manifestacions d’un sistema que mina els drets de les dones des dels seus mateixos fonaments.
En l’àmbit dels drets humans, cal reconèixer que la violència masclista va més enllà dels actes físics o verbals. La violència econòmica, la manipulació psicològica i el control sistemàtic també constitueixen formes de violència de gènere que perpetuen l’opressió i el sotmetiment de les dones. Aquestes violacions flagrants dels drets humans no poden ser tolerades ni minimitzades; han d’abordar-se amb la mateixa seriositat que qualsevol altra violació de drets fonamentals.
La impunitat i la falta d’accés a la justícia són obstacles significatius als quals les víctimes de la violència masclista s’han hagut d’enfrontar sovint. Els sistemes legals han de ser reforçats i adaptats per garantir que les agressions de gènere siguin investigades de manera efectiva, i que els perpetradors encarin conseqüències proporcionals a la gravetat de les seves accions. La creació de mecanismes legals sensibles al gènere i la capacitació adequada per als professionals del dret són passos essencials per garantir un accés equitatiu a la justícia.
L’educació té un paper fonamental en l’erradicació de la violència masclista. És essencial fomentar una cultura que promogui la igualtat de gènere i desafiï els estereotips perjudicials des de ben d’hora. Cal que els plans d’estudi incloguin l’educació sobre relacions saludables, el consentiment i el respecte mutu, i que contribueixin d’aquesta manera a canviar les percepcions arrelades que perpetuen la violència de gènere.
La lluita contra la violència masclista ha de ser un esforç col·lectiu que involucri governs, institucions, comunitats i cada individu. Cal un compromís ferm per desmantellar les estructures patriarcals que perpetuen la discriminació de gènere. A més a més, es requereix un diàleg obert i constructiu que qüestioni les normes socials i promogui una consciència crítica sobre les manifestacions de la violència masclista en la vida quotidiana.
Ras i curt, la violència masclista és, en última instància, una violació flagrant dels drets humans que exigeix una resposta integral i decidida. Només a través d’un esforç conjunt podem construir una societat en què la igualtat i el respecte siguin la norma, i en què les dones puguin viure lliures de por i violència.
